Toni Puigdomènech

Pàgina d'inici » 5. ENEAGRAMA

5. ENEAGRAMA

Imaginem-nos un castell de castellers. Imaginem que el segon pis de castallers (el primer fora de la pinya) flaqueja i comença a tremolar. Automàticament tot el castell tremola i per més esforços que facin els altres castellers no aconseguiran recuperar l’estabilitat. Hauran d’invertir un munt d’energia tant sols per intentar que no caigui. Imaginem ara que aquests castellers  del primer pis fora de la pinya recuperen les forces i l’estabilitat. Probablement amb l’esforç de tots podran re-afirmar tot el castell.

És potser un exemple matuser, però serveix per mostrar quina és la gràcia d’aquesta ciència. Molt sovint, fem molts esforços per millorar i sovint ho aconseguim, però no aconseguim mantenir aquest estat d’estabilitat i ben estar. La raó és que actuem, per dir-ho així, en la superfície. Si volem trovar una estabilitat necessitem aprofundir i treballar en la base la personalitat.

%d bloggers like this: