Toni Puigdomènech

Articles

Converses del mussol i l’esquirol: La clau de l’autoestima

Constel·lacions familiars, Teràpia Gestalt autoestima constel·lacions familiars

Constel·lacions familiars teràpia Gestalt inteligència emocional autoestima vic– Perquè em costa tan confiar en mi?- Va preguntar en aquesta ocasió l’esquirol al mussol.

– És difícil confiar en un mateix si els pares no ho han fet.

– I per què no ho fan els pares?

– Perquè els seus tampoc ho van poder fer. Ni els pares dels pares…

– Però així no arribem enlloc!- Va exclamar l’esquirol

– Tens raó…

– I què puc fer doncs?

– Deixar d’esperar i començar-los a valorar. Quan tu els puguis valorar i respectar a ells tal com són, també ho faràs amb tu.

– És difícil.

– Des de la víctima sí.

– Què vols dir?

El mussol va somriure, el va mirar directament als ulls i li va dir:

(més…)

GUARIR LES FERIDES DELS HOMES I LES DONES

El patriarcat ha deixat moltes ferides tant en homes com en dones. Les dones en són molt conscients, ja fa temps que lluiten i les seves són més evidents. Les dels homes són profundes, les ocultem fins hi tot de nosaltres mateixos perquè així ho hem après. Però dolen en l’ànima, ens debiliten i de vegades ens impulsen a danyar.

Per causa del mal ús i l’abús de la força que han fet molts homes, les dones han acumulat dolor, odi, recança i desconfiança. Mentre que els homes han acumulat dolor, culpa i menyspreu.

En general, a les dones se’ls hi ha negat la força y el respecte i el reconeixament que mereixen i per això estan dolgudes i susceptibles. Als homes se’ns ha negat la fragilitat i la sensibilitat. Per això en molts casos aquesta  falta i ha faltat. (més…)

SER UN TIO SENSIBLE NO ÉS FÀCIL

Molts homes han après a potenciar el seu costat sensible en detriment de la força i autoritat. Tendeixen a evitar el conflicte, els costa posar límits, tenir impuls i iniciativa per actuar, decidir i expressar el que volem.

Això els genera un fort sentiment de frustració, una forta tendència a jutjar-se i una gran por a equivocar-se. Ho viuen en soledat, amb molt esforç i una angoixa que no sempre reconeixen.

Molts ens ajuntem amb parelles que es queixen precisament de la seva falta d’ímpetu i d’iniciativa, entre d’altres coses que acostumen a qüestionar-los i, d’alguna manera,  sempre tenen motius per recordar-los que s’han equivocat, que no son suficients, i que han de canviar.

Però també n’hi ha que s’ajunten amb parelles molt comprensives que els volen salvar, que els tracten com a nens i que aguanten els seus capricis, les seves rabietes i les seves explosions d’ira desproporcionades.

I és que podem distingir 2 tipus del que jo anomeno carinyosament “HOMO SENSIBILUS” (més…)