Toni Puigdomènech

TAR

Va arribar viatjant pel ciberespai al voltant d’aquell planeta on hi havia tants esperits reunits. Havia arribat el moment de contribuir a la evolució de la creació participant en aquell joc interessant i apassionant que esdevenia en el planeta terra.

Una petita part de si mateix oblidaria qui era i s’introduiria en la matèria. El procés esdevindria paulatinament en el ventre d’una dona. Mentre la transformació de la matèria donés forma a un petit cos humà, aquesta part de si mateix s’aniria adaptant i acostumant a la vibració pesada i estranya d’aquesta dimensió limitada. Com més s’introduiria i es manifestaria en aquest món més oblidaria el seu vertader origen i la comunicació amb la seva totalitat es reduiria cada vegada més. Tot i que era literalment impossible que Tar es separés realment d’aquesta part de si mateix, aquesta experimentaria la sorprenent sensació de sentir-se separada no només d’ell sinó de tota la creació, fins al punt d’oblidar completament que entre ella i la resta no hi havia cap separació. Quan naixés li donarien un nom i aquesta petita part arribaria a creure’s com una totalitat, limitada i separada de la resta del món i de la societat: un individu aïllat.

Durant el procés de gestació, s’activaria el xip de memòria que contenia les dades de les partides que Tar ja havia jugat abans. És a dir, de les vides que havia experimentat en la dimensió física, fossin en el planeta que fossin. Era el que anomenaven sistema kàrmic. En cada una de les partides en les que Tar participava, el seu personatge del moment vivia determinades experiències, realitzava diferents accions, aconseguia diferents ítems de coneixement, un cert nivell de saviesa (la capacitat d’utilitzar aquests coneixements adequadament) i una sèrie de qüestions pendents, és a dir, d’experiències que no havia sabut resoldre adequadament i en conseqüència, una sèrie de coneixements i de saviesa que havien quedat pendents i que esdevindrien els objectius de la propera reencarnació. El personatge de Tar anava evolucionant en cada partida però aquest fet no era garantia total de cara a la següent partida. Aquesta memòria que condicionava la seva vida i les característiques del moment, quedava a un nivell inconscient, i les conseqüències eren imprevisibles.

Cada partida havia de ser ben planejada, necessitava una bona estratègia. Tar necessitava avaluar per exemple, quin era el lloc i quines les característiques apropiades per tal que el seu personatge tingués més probabilitats d’evolucionar en la direcció escollida. Les possibilitats eren gairebé infinites ja que per al mateix propòsit es podien escollir situacions tan dispars com ara: néixer en una família rica i famosa, en una de pobre, o bé amb alguna discapacitat… Tant podia servir per al mateix propòsit, ser el fill d’un rei, com la filla d’una prostituta. Tot depenia de la combinació de factors i de l’estratègia escollida. Es podia encaminar per exemple a un aprenentatge progressiu, naixent en una família orientada en l’espiritualitat, o arriscar-se a un xoc demolidor que després d’una etapa marcada per una existència negre li obrís les portes de la consciència i del cor.

L’estratègia era molt important ja que un cop hagués començat la partida les seves possibilitats d’intervenir serien progressivament limitades. En la infància la comunicació que tindria amb la seva pròpia part seria bastant fluïda, però a aquesta li mancaria una estructura capaç de traduir, emmagatzemar i expressar aquesta comunicació segons el llenguatge estructural utilitzat en aquell món dimensional. Hauria d’utilitzar recursos més subtils com ara mirades, gestos i somriures que molt probablement passarien desapercebudes a la gent gran. Hi havia fins hi tot la possibilitat d’utilitzar la telepatia, però les possibilitats que aquesta fos escoltada eren encara més limitades. Després, ràpidament, el seu camp mental començaria a ser bombardejat per unitats de pensament variades i desordenades. Aquestes li donarien la possibilitat de crear una estructura més o menys coherent que li permetria d’interactuar de manera més eficient amb l’entorn en que estaria en aquell moment. La principal dificultat que allò comportava era que tot aquest atapeïment del seu camp sensitiu-creatiu limitaria la comunicació entre ell i la seva part manifestada, i entre la seva part manifestada i la resta de la totalitat. Òbviament, Tar no deixaria ni per un moment de tenir cura i d’orientar aquesta part de si mateix, ja fos actuant en el seu inconscient o bé indirectament, propiciant esdeveniments que en el món terrenal es viurien com casualitats. Cal no oblidar que Tar no era l’únic jugador d’aquella partida, ni havia milions!! I que com és normal i natural tots s’ajudaven, cooperaven i procuraven l’èxit global. Evidentment no existia ni tenia sentit el triomf individual, i encara menys l’absurda competitivitat que crea alegria inconsistent i fugissera per un costat i sofriment a l’altra part. Ja que això només és possible en una dimensió suficientment densa i pesada com per crear la il·lusió de la separació.

El més curiós de tot és que aquesta part de si mateix que estaria experimentant tota la pesadesa i les emocions punxants d’aquest astral tan baix, dens i complicat, arribaria a tenir molta por de marxar d’allà. I per aquest motiu inconscient s’aferraria de manera compulsiva a qualsevol minúcia ja fos mental, física o emocional i li donaria una importància total. D’aquesta manera, en el seu intent d’evitar, de defugir, d’ignorar aquest final que presagiaria fatal, s’encadenaria de manera sistemàtica a una successió inacabable de patiments sense sentit. Fins aquest punt arribaria a oblidar què és la llibertat i què és el que importa de veritat. És clar que de fet, aquest era bàsicament el repte que tots havien vingut a afrontar.

Probablement et preguntaràs com li deu anar ara a aquesta petita part que finalment va decidir encarnar. I la resposta amic meu, amiga meva, és que potser tu ho saps millor que ningú, ja que potser en TAR ets tu.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: