Toni Puigdomènech

Pàgina d'inici » Constel·lacions familiars » Un exemple gràfic

Un exemple gràfic

Presentaré aquí un exemple particular que és molt il·lustratiu. És extret de la teràpia sistèmica aplicada en l’àmbit educatiu.

Sovint, quan un nen/a té problemes intentem corregir-lo mentre ens preguntem “Quin problema té?”.

Des de la perspectiva de la teràpia sistèmica la pregunta pertinent és: “Cap a on està mirant aquest nen?” referent òbviament a la mirada interna, a allò que ocupa realment la seva atenció. En la gran majoria de casos la resposta és “als pares”, però també pot tenir a veure amb qüestions de la pròpia escola o d’altres familiars. Sigui com sigui, el fet és que generalment la causa no és el nen, sinó que el seu problema és la conseqüència d’un problema que va més enllà d’ell. La conclusió evident és que si ens entossudim a veure el nen com “el problema” podem invertir molts esforços per intentar-lo corregir sense gaires resultats, ja que el nen no és el problema, sinó la “alarma” que evidencia que hi ha un problema al darrera. Mentre no s’atengui a aquesta darrera qüestió, pocs resultats tindrà l’acció.

Tots hem set nens i continuem implicats més del que ens pensem amb la nostra història familiar.

← Torna

%d bloggers like this: