Toni Puigdomènech

Pàgina d'inici » Novetat! » SER UN TIO SENSIBLE NO ÉS FÀCIL

SER UN TIO SENSIBLE NO ÉS FÀCIL

Molts homes han après a potenciar el seu costat sensible en detriment de la força i autoritat. Tendeixen a evitar el conflicte, els costa posar límits, tenir impuls i iniciativa per actuar, decidir i expressar el que volem.

Això els genera un fort sentiment de frustració, una forta tendència a jutjar-se i una gran por a equivocar-se. Ho viuen en soledat, amb molt esforç i una angoixa que no sempre reconeixen.

Molts ens ajuntem amb parelles que es queixen precisament de la seva falta d’ímpetu i d’iniciativa, entre d’altres coses que acostumen a qüestionar-los i, d’alguna manera,  sempre tenen motius per recordar-los que s’han equivocat, que no son suficients, i que han de canviar.

Però també n’hi ha que s’ajunten amb parelles molt comprensives que els volen salvar, que els tracten com a nens i que aguanten els seus capricis, les seves rabietes i les seves explosions d’ira desproporcionades.

I és que podem distingir 2 tipus del que jo anomeno carinyosament “HOMO SENSIBILUS”

  • Els que porten armadura: Acostumen a ser continguts, lleials, nobles, atents i servicials. Son com cavallers sense espasa. Dissimulen la seva inseguretat i es protegeixen de manera discreta i passiva. Els costa sentir i expressar les emocions i els sentiments, i actuar, defensar-se i deixar-se anar.
  • Els que s’encenen: Senten amb molta més intensitat. Acostumen a actuar també de manera continguda i discreta amb la societat. Però quan arriben a casa es deixen anar. Sovint descarreguen tota la tensió que han acumulat amb els que tenen més confiança, enfadant-se amb facilitat i desproporcionadament. Emocionalment s’entreguen, son passionals, donen i esperen molt. Els costa gestionar les emocions i contenir-les segons amb qui.

* Incloc al final una llista de característiques comunes i diferencials.

Com ja sabem, el que som ara està determinat pel que vam viure durant la infància, el part i l’embaràs, i també pel que hem heretat de la família i de la societat

En aquest sentit he observat una sèrie de característiques comunes (salvant les diferències) en el seu origen i en la relació amb els pares.

Acostumen a tenir un excés de mare i falta de pare, és a dir, un vincle emocional molt estret amb la mare (això no sempre es manifesta a nivell pràctic) i un cert conflicte amb el pare (que pot ser obert o contingut).

El pare acostuma a ser autoritari i sovint també prepotent. Però també pot ser absent i anar a la seva. Ja sigui perquè el fill es sent exigit i pressionat o poc vist i poc mirat, el que viu és la falta de contacte, suport i reconeixement per part del pare.

La mare acostuma a ser sensible i sobretot susceptible. Ja sigui de manera evident o més continguda, es queixa i critica al pare per la seva falta d’atenció i sensibilitat. El fill empatitza amb la mare, amb la seva soledat i “amb el dolor que li causa el pare”.

Com a conseqüència, el fill es posa del costat de la mare i entra en conflicte amb el pare, al que acusa de falta de sensibilitat.  I procura (inconscientment)  donar a la mare el que el pare no li ha donat, creient que ell ho pot fer millor. Potencia la sensibilitat i la seva part atenta, i evita ser com el pare, especialment allò que no li agrada a la mare.

He observat també que aquests homes, acostumen a carregar un “pes” molt profund. Una culpa i un dolor ancestrals que tenen a veure amb tota aquesta dinàmica de menyspreu i sofriment que ve de lluny, i amb totes les emocions que han passat de generació en generació i que han heretat.

Els homes tenim les nostres pròpies ferides i també patim, generalment en silenci, la desaprovació, el menyspreu i la incomprensió de les dones, d’una banda, i la competència i insensibilitat amb altres homes per l’altre.

Per això, d’alguna manera, els Homo sensibilus senten en ells el profund pesar dels homes i el sentit dolor de les dones amb les quals empatitzen. És un qüestió molt profunda i comprendre-ho els pot ajudar a entendre perquè de vegades els costa tant tenir i mantenir la vitalitat i la alegria.

La bona notícia és que tenen la preciosa oportunitat de guarir aquesta ferida tant profunda i de fer les paus. Per això els cal observar la situació amb perspectiva i comprendre a tots sense jutjar especialment a ells mateixos.

Els cal fer un moviment intern de la mare cap al pare.

Els cal aprendre a honrar i a comprendre el pare, els altres homes de la família i a ells mateixos per recuperar la dignitat que mereixem.

I els cal aprendre també a honrar les dones i en especial la mare. Deixant de veure-les com una víctimes indefenses i reconeixent la seva grandesa. Aprenent a veure-les com a una dones adultes, capaces d’ocupar-se de si mateixes i responsables del seu propi benestar.

I en definitiva, els cal aprendre a veure els homes i les donen d’igual a igual. I a reconèixer que no és una qüestió de víctimes i culpables, sinó una dinàmica en la que tots estan implicats, en la que cadascú té la seva part de responsabilitat, i tots en reben les conseqüències.

Finalment, lliures de culpes i judicis, podran trobar la seva pròpia manera de viure i  expressar la masculinitat, amb honor, orgull i sensibilitat. I reconeixent el valor i la bellesa de l’home que son.

> Si t’ha interessat i en vols saber més et pots inscriure a la xerrada del 2 de Juny a Vic, omplint aquest formulari.

 

 

CARACTERÍSTIQUES COMUNES DELS HOMO SENSIBILUS

  • Com ja he mencionat, son sensibles, però també susceptibles al que els altres facin o deixin de fer i al que puguin dir o pensar d’ells.
  • Normalment els intimida la gent que té caràcter i més, si és agressiva.
  • Tenen por d’equivocar-se. Conscient o inconscientment, viuen amb una gran desvalorització personal, amb por al judici i a ser ridiculitzats.
  • Son auto controlats. L’espontaneïtat no és la seva millor virtut. Tenen el radar alerta, controlant el que fan i deixen de fer, el que diuen o deixen de dir.
  • Els costa relaxar-se. Solen viure amb tensió, en una actitud més o menys conscient de defensa. Per això tendeixen a buscar activitats que ens serveixin per evadir-se.
  • Pensen molt. La seva activitat mental és intensa, buscant respostes, valorant i analitzant. Amb una gran necessitat i voluntat per aprendre.
  • Són molt auto-exigents. Inverteixen un gran esforç en fer les coses “bé”. I tendeixen a jutjar-se severament pels errors i per la seva falta de confiança.
  • Viuen amb frustració, doncs és molt frustrant, després de tant d’esforç, continuar vivim amb tantes dificultats.
  • Tenen sentiment d’inferioritat. Aquest és el sentiment que hi ha de fons i que alimenta tant la frustració, com la por i l’angoixa que d’alguna manera els acompanya.

ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS

Presento aquí dos grups amb les seves característiques particulars, però s’ha de tenir en compte que algunes es poden combinar diferent en alguns casos, i que per tant és una classificació relativa i orientativa.

 

Els que porten armadura Els que s’encenen
De petits van aprendre a no fer patir. De petits van aprendre a reclamar.
Racionals i continguts Intensos i emocionals
S’ajunten amb dones potents amb caràcter que els desvaloritzen, els qüestionen i els recorden que no són suficients. Els costa tenir iniciativa i decidir. Són elles les que acostumen a manegar les coses com volen.  

S’ajunten amb dones molt comprensives i submises amb les quals es desfoguen i descarreguen.

O bé, s’ajunten amb dones intenses i reclamants com ells, amb les que habitualment salten xispes.

 

 

Es senten culpables i responsables del sofriment de la seva parella, es disculpen i es justifiquen.

 

Es senten víctimes i amb dret a reclamar i a queixar-se.

De vegades també se senten culpables.

Són atents, comprensius i tous.  

Combinen sensibilitat amb explosions d’ira i agressivitat.

 

No senten ni expressen molta intensitat emocional. Són passionals, s’entreguen al sentir, al donar i al rebre.
Són independents, absents i poc presents. Són dependents “apegats” i reclamants.
Són dialogants, escolten però no expressen amb claredat què és el que volen. Diuen clar el que volen però els falta empatia cap a les necessitats de la parella.
S’ajunten amb parelles que els “renyen” i recriminen com si fossin nens. I els hi reclamen més. Sempre falta… S’ajunten amb dones que els fan de mames i que els cuiden com a nens.
Són introvertits, es guarden per a si els seus problemes i es mostren poc. Descarreguen amb els de casa la tensió que han contingut i acumulat tan a dins com a fora.
%d bloggers like this: